El seminari, organitzat a Barcelona l’11 de desembre de 2025 per Casal dels Infants i els seus socis a Catalunya, va començar amb la benvinguda de la Sra. Rosa Balaguer, Directora General de Casal dels Infants, que va destacar la importància d’una coordinació reforçada entre els diferents actors per garantir una resposta col·lectiva i coherent davant els reptes vinculats a la mobilitat dels menors entre territoris.
Durant el seminari, Laia Costa, de la Fundació FICAT, va presentar els resultats i les recomanacions de l’informe «Marc jurídic del sistema de protecció dels menors i joves migrants no acompanyats i les seves vulneracions a Catalunya», acompanyada de quatre joves migrants marroquins i subsaharians que van compartir els seus recorreguts migratoris.
Aquest informe s’ha elaborat en el marc del projecte Rassif per la Fundació FICAT amb la col·laboració del comitè Rassif de Barcelona.
Per a més informació, us convidem a llegir l’article de premsa que trobareu a continuació, redactat pel diari Diario de Barcelona – Redacció i ACN, publicat el 12 de desembre de 2025 al seu lloc web.
A continuació, l’article de premsa complet
UN INFORME ALERTA SOBRE PROVES ÒSSIES I DENTALS «GENERALITZADES» QUE ATEMPTEN CONTRA ELS DRETS DELS MENORS MIGRANTS.
Joves i organitzacions reclamen una millor coordinació entre territoris per garantir la protecció dels migrants no acompanyats amb passaport vàlid a Catalunya.
Un informe presentat aquest dijous 11 de desembre de 2025 a Barcelona, durant la jornada «Infància, migració i soledat: triple vulnerabilitat, més protecció», alerta que la DGPPIA (anteriorment coneguda com a DGAIA) continua aplicant de manera «generalitzada» proves òssies i exàmens dentals a menors migrants, fins i tot quan disposen d’un passaport vàlid i no existeix cap resolució judicial que qüestioni l’autenticitat d’aquest document.
Joves migrants i diverses organitzacions catalanes van denunciar la manca de coordinació transnacional per garantir una protecció real dels menors acabats d’arribar i van reclamar mecanismes de seguiment compartit, així com un treball en xarxa entre comunitats autònomes i països d’origen i de trànsit. Segons assenyalen, l’absència d’aquesta coordinació condemna nombrosos joves a l’exclusió en assolir la majoria d’edat.
Sota el títol «Marc jurídic del sistema de protecció dels menors no acompanyats i les seves vulneracions a Catalunya», el document ofereix una radiografia exhaustiva de les principals vulneracions de drets que pateixen infants, nens i joves migrants sense referents familiars, amb l’objectiu de servir com a eina perquè les administracions i les entitats millorin els processos d’acompanyament.
L’estudi revela que l’ús generalitzat de proves de determinació de l’edat per part de la DGPPIA vulnera les recomanacions del Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, la jurisprudència del Tribunal Suprem i nombroses resolucions del Defensor del Poble (Síndic de Greuges). Així mateix, denuncia que en molts casos aquests resultats s’utilitzen per tancar expedients de protecció o ordenar sortides de centres, fins i tot en contra de decisions judicials.
A més, l’informe subratlla que el termini màxim de tres mesos, fixat per la reforma del Reglament d’Estrangeria de 2021 per tramitar l’autorització de residència i treball dels menors tutelats, no es compleix de manera sistemàtica. Aquesta situació provoca que nombrosos joves abandonin els centres sense documentació i acabin en situació administrativa irregular.
En relació amb els programes d’habitatge i les prestacions destinades als joves que surten del sistema de protecció, el text constata que la seva cobertura és molt limitada, que els tràmits s’allarguen durant mesos, que no hi ha prou professionals per garantir un acompanyament socioeducatiu adequat i que persisteix el problema de l’accés a l’habitatge. L’informe també assenyala que molts d’aquests joves pateixen una exclusió residencial agreujada, derivada de pràctiques de discriminació racial en el mercat immobiliari i de la manca de mesures proactives per part de l’administració.
El document posa igualment el focus en l’absència de mesures que incorporin una perspectiva de gènere, fet que invisibilitza les nenes migrants no acompanyades i les exposa a situacions més grans de violència i vulnerabilitat pel fet de ser dones.
Recomanacions a les institucions i als actors implicats
L’informe formula una sèrie de recomanacions dirigides a les administracions públiques i a la societat civil:
Que l’interès superior del menor sigui el veritable principi rector del sistema.
Que la perspectiva de gènere s’integri de manera obligatòria.
Que es garanteixi la participació activa dels joves.
Que es creïn mecanismes transnacionals de coordinació amb els països d’origen, de trànsit i de destinació.
Així mateix, s’insta la Fiscalia de Menors a deixar d’aplicar proves òssies i dentals quan existeixi un passaport vàlid i a substituir-les per avaluacions holístiques. També s’exigeix que les Oficines d’Estrangeria respectin estrictament el termini de tres mesos per a la tramitació de la residència i de l’autorització de treball.
Per la seva banda, es convida el Govern a impedir el tancament d’expedients o les sortides de centres quan la documentació sigui vàlida, a ampliar de manera urgent els programes d’habitatge i d’ingressos per a joves que surten del sistema de protecció, a crear serveis especialitzats en salut mental i addiccions i a combatre de manera decidida la discriminació racial en l’accés a l’habitatge.
Segons l’informe, els municipis han de detectar i atendre també les vulneracions que afecten joves fora del sistema de protecció, garantir la inscripció al padró municipal i facilitar vies segures de denúncia.
Pel que fa a les entitats socials, el document subratlla la necessitat de garantir que cap menor o jove que abandoni el sistema de protecció ho faci sense documentació en regla, així com d’acompanyar-los en els recursos judicials. També recorda al tercer sector la seva responsabilitat de denunciar les vulneracions, reforçar la formació dels professionals i aprofundir el treball en xarxa a nivell transnacional.
Finalment, l’informe fa una crida a la societat civil perquè vetlli pels drets dels infants i adolescents migrants i denunciï qualsevol irregularitat.
Les set organitzacions autores —Casal dels Infants, Fundació FICAT, La Xixa, Fundació Idea, Fundació Putxet, Punt de Referència i Cepaim— adverteixen que, sense l’aplicació immediata d’aquestes mesures, la protecció d’aquests joves continuarà sent «lletra morta».
La jornada s’emmarca en el projecte RASSIF, liderat per Casal dels Infants juntament amb una xarxa d’associacions a Catalunya i al Marroc, amb l’objectiu de reforçar la protecció transnacional dels drets de la infància i la joventut migrant no acompanyada.